SANTA CECÍLIA, PATRONA DE LA MÚSICA
Arreu dels Països Catalans / (22 de novembre)
Una patrona controvertida
En la gran majoria de països d’òrbita cristiana, el 22 de novembre se celebra el dia de la música en honor a Santa Cecília, la seva patrona. Durant segles, aquesta diada es commemorava amb una gran festa religiosa i una processó amb tota classe d’instruments. En els últims temps però, la festa ha anat perdent força, eclipsada en part pel Dia Mundial de la música, que té lloc el 21 de juny.
En l’imaginari cristià, el patronatge de Santa Cecília en l’àmbit de les arts musicals, tot i que és molt confós, s’explica parcialment en la llegenda del seu martiri. Segons diuen les hagiografies, la santa va morir l’any 230, condemnada per Almaci, l’alcalde de Roma, que va intentar persuadir-la inútilment per que abandonés la seva fe. Cecília era una jove donzella que predicava públicament a Crist pels carrers, les presons i els hospitals de la capital de l’Imperi, posant en joc la seva vida, en una època de forta persecució del cristianisme. Valerià i Tiburci, els seus germans i seguidors, van ser arrestats i obligats a jurar obediència a Júpiter, però ells van respondre que únicament adoraven a l’autèntic Déu. Els romans van martiritzar terriblement els fidels i, al cap d’uns dies, els van decapitar.
Cecília va enterrar cristianament els cadàvers, raó per a la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Davant les negatives de la donzella, Almaci va ordenar que morís ofegada a la banyera de casa seva. Els guàrdies romans van preparar una gran foguera amb la intenció d’asfixiar la jove, però segons explica la llegenda la santa va passar dos dies tancada al bany cantant alegrement enmig d’una fumera insuportable. Finalment, va ser decapitada.
Durant més de deu segles Santa Cecília va ser una de les màrtirs més venerades pels cristians, i l’any 1594 va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII. El dia del seu naixement va esdevenir el Dia de la Música. A l’Edat Mitjana se la representava en innombrables imatges, tocant l’orgue o l’arpa i cantant. Pintors com Rafael i Rubens van inspirar-se en la santa i, al llarg del temps, músics com Bach, Haendel, Purcell, Rossini o Chopin van declarar-se sota la seva protecció.
En la seva época de màxim esplendor, la diada era una gran festa amb missa solemne i processons multitudinàries on hi intervenia una enorme quantitat de músics amb tot tipus d’instruments. A Barcelona, per exemple, aquest dia era un gran esdeveniment que aplegava tots els amants de la música. Després de la processó, els músics s’escampaven pels carrers i les diferents places de la ciutat per alegrar el veïnat. Els guitarraires barcelonins, anomenats "sonadors", tenien especial protagonisme en el decurs de la celebració.
Enguany
Tot i que encara avui la figura de Santa Cecília està lligada estretament amb determinades expressions musicals, a Europa la seva influència s’ha anat diluint amb el pas del temps. A Catalunya, els més actius són els grups corals que, aquest dia, fan activitats i concerts a moltes localitats. A la ciutat de Barcelona destaquen els concerts de cant a la Capella Santa Àgata i a la Plaça del Rei, que s’organitzen tradicionalment des del Moviment Coral Català.
En part, la decadència d’aquesta festivitat està relacionada amb l’aparició del Dia Internacional de la Música, que se celebra el 21 de juny. La iniciativa va néixer a França, des d’una òptica laica, i en poc temps s’ha consolidat en molts països d’arreu del món.
01/11/2006 Andrés Antebi / Adrià Pujol
