Neurofisiología de la Música

I. Introducción
En los últimos años, los avances de la neurociencia han justificado el valor
de la música en el aprendizaje a través de evidencias neurofisiológicas (Thaut,
2000). Dichas evidencias se han convertido en los marcos teóricos vigentes de
los campos de la educación musical y de la musicoterapia (Gfeller, 1998; Frega,
1996; Poch, 1999; Thaut, 2000). Wolfe (2001), sin embargo, plantea la
incorporación de actividades musicales en los procesos de aprendizaje nomusical
explicando las conexiones entre la percepción de la música y los
procesos cognitivos de atención, memoria, producción emocional y
entendimiento conceptual y aprendizaje. En base a esta aplicación, la
comprensión detallada del proceso musical se vuelve necesaria y práctica tanto
para la explicación del fenómeno musical en sí, cómo para entendimiento de la
influencia de la música en el aprendizaje....

Natalia Guerra

Si vols continuar llegint

Gràcies Señor Haro

Ens ha deixat el SEÑOR HARO, el meu primer mestre de música.
Un mestre que estimava la seva professió, que estimava la música i estimava als seus alumnes.
La seva manera d'ensenyar i de fer, l'exigència constant i el voler que els seus alumnes fossin els millors, no només els millors músics sinó les millors persones. Tot això només es pot traduir en una paraula: AMOR.
Una persona amb unes idees i valors molt clars i intentant sempre ser coherent.
Una persona valenta a l'hora de no voler amagar les seves conviccions sinó de mostrar-les. És possible que no tothom pugués estar d'acord o entendre-les, però el poder escoltar-les i viure-les ens ha ensenyat a tots.
Quantes vegades ara que sóc mestra he dit als meus alumnes...el meu mestre de música ens va ensenyar, ens deia o ens feia fer...i continuo dient: en aquell moment em costava molt d'entendre però m'he fet gran i ara que sóc mestra ho he entés. és per això que ho vull compartir amb vosaltres. És possible que també ho veieu com jo en aquell moment però quan us feu grans no espero que ho compartiu però si que us doni un espai de reflexió.
GRÀCIES SEÑOR HARO.
...Quantes vegades he volgut anar a explicar-li tot això i a donar-li les gràcies i no ho he fet. M'ha faltat aprendre una cosa... la seva generositat.
GRÀCIES SEÑOR HARO , per deixar les llavors i sembrar-les. Segur que en cadascun dels seus alumnes ha florit un fruit.
Descansi en PAU.

Eva Rubio Zafra

ENTREVISTA: ROBERT ZATORRE Neurofisiólogo musical

Cuando Robert Zatorre (Buenos Aires, 1955) se interesó por la música como vehículo para entender mecanismos básicos del cerebro, 20 años atrás, pocos eran los que confiaban que pudiera aportar nada significativo. Hoy, asegura, la situación ha cambiado radicalmente. Gracias a los tonos musicales pueden observarse fenómenos ligados a la plasticidad del cerebro, cambios anatómicos e incluso diferencias en la conectividad neuronal. El conocimiento acumulado en estos dos decenios complementa la relación entre el habla y el cerebro, al tiempo que introduce claves de interés médico....

Música de poetes

AQUESTA REMOR QUE SE SENT...
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt temps que no plou.
S´han eixugat les fonts i la pols s´acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s´alci
la pols que hi ha pertot
i l´aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l´aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.

Martí i Pol, Miquel. “Aquesta remor que se sent...”. Obra poètica/2. 1970-1980.
Barcelona: Ed. 62, Clàssics catalans del segle XX , 1991. (p.46)