Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt temps que no plou.
S´han eixugat les fonts i la pols s´acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s´alci
la pols que hi ha pertot
i l´aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l´aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
Martí i Pol, Miquel. “Aquesta remor que se sent...”. Obra poètica/2. 1970-1980.
Barcelona: Ed. 62, Clàssics catalans del segle XX , 1991. (p.46)
Barcelona: Ed. 62, Clàssics catalans del segle XX , 1991. (p.46)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada