3 d’ag. 2008

Gràcies Señor Haro

Ens ha deixat el SEÑOR HARO, el meu primer mestre de música.
Un mestre que estimava la seva professió, que estimava la música i estimava als seus alumnes.
La seva manera d'ensenyar i de fer, l'exigència constant i el voler que els seus alumnes fossin els millors, no només els millors músics sinó les millors persones. Tot això només es pot traduir en una paraula: AMOR.
Una persona amb unes idees i valors molt clars i intentant sempre ser coherent.
Una persona valenta a l'hora de no voler amagar les seves conviccions sinó de mostrar-les. És possible que no tothom pugués estar d'acord o entendre-les, però el poder escoltar-les i viure-les ens ha ensenyat a tots.
Quantes vegades ara que sóc mestra he dit als meus alumnes...el meu mestre de música ens va ensenyar, ens deia o ens feia fer...i continuo dient: en aquell moment em costava molt d'entendre però m'he fet gran i ara que sóc mestra ho he entés. és per això que ho vull compartir amb vosaltres. És possible que també ho veieu com jo en aquell moment però quan us feu grans no espero que ho compartiu però si que us doni un espai de reflexió.
GRÀCIES SEÑOR HARO.
...Quantes vegades he volgut anar a explicar-li tot això i a donar-li les gràcies i no ho he fet. M'ha faltat aprendre una cosa... la seva generositat.
GRÀCIES SEÑOR HARO , per deixar les llavors i sembrar-les. Segur que en cadascun dels seus alumnes ha florit un fruit.
Descansi en PAU.
Eva Rubio Zafra